|
|
Amor i sexe El sexe fa callar les paraules i les paraules restitueixen la política de l’art. Art Tots podem reconèixer la imperfecció de l’art, perquè reconeixem la dificultat de la llibertat. Bellesa No hi ha bellesa sense cultura. Ciència La sorpresa és essencial en la creativitat científica. Combinatòria L’atzar també intervé en els mètodes de càlcul. Comunicació Com podem entendre’ns sense haver d’abaixar el nivell i acabar en un mer intercanvi? Consells Venç la intel·ligència quan hi ha risc i humor. Correspondència L’estètica és llibertat. Cultura El mestissatge és la base de la cultura, com ho són els valors de diferència, originalitat i crítica. Definicions El gaudi és part integrant de la coneixença. Déu La globalitat és politeista, però la mort de Déu és també un acte cultural. Dona Cada vegada que obro la boca tinc una dona sota la llengua. Enigma La presència d’enigmes mítics i biològics avala la poètica del fantàstic. Escriptura Els ulls escriuen un art que fou creat per ser vist, fet d’idees per ser pensades fora de les paraules. Esdevenir No hi haurà art sense tancar el nombre dins l’infinit. Fotografia La fotografia és una ciència que demostra l’existència d’una metafísica. Història Contra el poder tirànic de la història i la manca de coratge intel·lectual, la resistència ètica en la ciutat dels morts, en les ruïnes ideològiques. Imatges El món no és més que la sala d’estar de l’ésser. Investigació La poesia i l’art es deuen a la investigació de la llengua per convertir-la en llenguatge. Lectura L’esforç gratuït de la lectura sobre el temps és incompatible amb la peresa mental. Lingüística La conjunció copulativa «i» uneix més que separa. Literatura No posis la paraula al costat de la pintura. Participa-hi amb més creació. Llenguatge Un drama sense drama i un combat sense violència poden oxidar els mecanismes d’autodefensa de la llengua. Llibertat Sense fer ús de la llibertat difícilment farem més que repicar els sons. Memòria Només a còpia d’assajar la invenció inèdita podem escriure la continuïtat d’una memòria esborrada. Metàfora Heus aquí un espai que s’ha ofert com un text per a la il·lusió del visible. Moral S’hauria d’ensenyar no pas a mimetitzar la pell de les crostes, sinó a alliberar el dany. Natura La natura artificial de l’home conviu amb la natura assetjada. Nombres Si els nombres imparells fan parella és perquè en una parella mai no fan un nombre sencer. No-res De tot el que sabem en sabem ben poc. Com més sabem, menys sabem, però com menys sabem, encara sabem menys. Ofici Sovint el poeta s’aventura en l’inversemblant i arriba al mateix resultat que el científic temps a venir. Ordre Subverteix l’ordre i ordena la subversió. Política Alimentem la democràcia amb més cultura o la política limitada a la partitocràcia pragmàtica matarà la vida. Quan la política coarta la cultura, es posa la llibertat en zona de risc. Postmodernitat Davant de l’ordre acadèmic, el desmembrament de l’avantguarda. Davant de la conservació de la riquesa material, la pobresa. Davant de l’alienació, la invenció. Davant del caos, la tensió d’un ordre primigeni. Tecnologia El destí tecnoantropològic converteix l’home en un hipersubjecte; l’obra única, en col·lectiva i interactiva; i l’estil, en una deshumanització sense expressió. Temps La veritat d’ahir és metàfora avui i la metàfora d’avui serà realitat demà. Trànsit Com més confusa és la realitat, més curta és l’emoció i més potent és la forma. Vida i mort La vida és una progressió aritmètica cap al no-res. Vicenç Altaió
|