El títol Consciència digital resumeix, segons Steve Sacks (propietari de Bitforms, la primera galeria exclusivament dedicada al software art), el caràcter d’un negoci entregat a “explorar diferents camps de l’art digital amb l’objectiu de definir noves categories d’obres que interpreten, manipulen i visualitzen la informació i les idees d’una forma innovadora”. Fins aquí el concepte. La pràctica segueix essent la mateixa: un espai expositiu dedicat a la compravenda d’obres d’art que hauran de posseir, en darrera instància, el seu corresponent certificat d’autenticitat i, en ocasions, fins i tot la pertinent signatura de l’autor (?!). És clar, en primer lloc, que el mercat, segons sembla, s’emancipa i es prepara per absorbir noves formes d’art que, un cop passades per aquest filtre, esdevindran una simple transmutació de la mateixa cosa: material de col·leccionista i justificació institucional (www.bitforms.com).

A banda (en contra del que deia Benjamin) de la incapacitat per arribar a una època realment postauràtica, podem diferenciar, en segon lloc, dos tipus d’artista que encarnarien dues estratègies paradigmàtiques amb relació a les noves tecnologies. A tall d’exemple, triem Tximo Lizana i Daniel G. Andújar perquè han exposat en algun moment a les nostres contrades (Lizana a les Sales Municipals de Girona, i Andújar a l’Espai ZER01 d’Olot). El primer ha presentat en la darrera edició d’ARCO una Femme crucifiée de tiratge limitat (el preu de cada unitat és de 19.000 euros) reveladora en un sentit: la tecnologia, per Lizana, és un mitjà amb el qual es troba còmode per explorar aspectes que tenen a veure tant amb la tradició artística com amb aspectes estrictament contemporanis. Lizana, malgrat tot, és un creador que es mou en uns paràmetres tradicionals (a vegades, la seva fascinació per l’avantguarda tècnica el porta a adoptar raonaments purament circumstancials) (www.arcospain.org).

El segon, Daniel G. Andújar, veu en la tecnologia (especialment en tot allò referent a la xarxa) un fi en si mateix. Technologies To The People és un projecte que qüestiona la privadesa de la tecnologia i que aposta per un alliberament total dels sistemes. A les antípodes de Lizana, Andújar presenta al seu espai web (on ens saluda amb un significatiu Welcome to NetArt-Ghetto) Video Collection, una sorprenent col·lecció de videoart on es troben representades les principals figures de la disciplina. L’accessibilitat del web i el fet que sigui completament gratuït generen una gran confusió en uns espectadors acostumats als límits que imposen els drets d’autor (www.irational.org/video/).

Sacks, Lizana i Andújar són tres exemples de com l’art es relaciona amb el mercat i la tecnologia (de fet, aquests tres pols han existit quasi sempre). La gran novetat és seguir explorant un camí genuïnament humà.

Eudald Camps