INAUGURADA L’EXPOSICIÓ ADAG

  • El Museu d’Art de Girona dedica una exposició al col·lectiu ADAG (Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona), que va representar una de les principals experiències organitzatives i d’acció política antifranquista del món artístic a Catalunya i a l’Estat espanyol. 

  • L’exposició, comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles, ha comptat amb la participació activa d’alguns dels artistes que formaren part de l’assemblea d’artistes. 

  • La mostra s’emmarca en el quarantè aniversari de l’activitat del grup i es podrà visitar fins al 5 de novembre. Es complementa amb un seguit d’activitats i l’edició d’un catàleg, que es presentarà el mes de setembre.

 

L’ADAG fou un col·lectiu plural de creadors plàstics que va fer una aportació pionera en el que avui qualifiquem de pràctiques col·laboratives i relacionals. Enfront de la desfuncionalització social de l’art, el grup gironí va desplegar una eficient estratègia per reintegrar-lo en la praxi vital a fi de transformar-la en un sentit emancipador.  Les activitats del grup incloïen un ampli ventall de formes i mitjans d’intervenció, com la creació d’ambients concebuts col·lectivament i amarats de sentit crític, l’organització d’exposicions obertes que buscaven la màxima participació, la confecció de cartells per a les forces democràtiques i les entitats cíviques o la presència i col·laboració en manifestacions reivindicatives de diversa mena, de la defensa de la llibertat d’expressió als aiguamolls de l’Empordà.

L’agrupació va assolir un notable ressò públic i va fer una aportació important en el terreny de la reflexió i la pràctica artística. Alhora va jugar un paper de primer ordre en la visualització pública de l’oposició democràtica en uns moments en què els partits polítics encara no eren legals. El col·lectiu va actuar com a dinamitzador de  determinades activitats dels moviments cívics i socials que operaven a Girona, fins al punt d’esdevenir-ne una veritable caixa de ressonància, i es va convertir en un instrument destacat en el procés de recuperació de la memòria històrica, especialment dels anys de la República, i en la lluita pels drets democràtics i les llibertats nacionals.

Trenta-cinc artistes units per la mateixa causa

L’aparició de l’ADAG està estretament relacionada amb la creació de l’Assemblea Democràtica de Girona, de la qual l’ADAG formava part activa, amb la presència d’un representant en el seu òrgan permanent. A més, l’ADAG també va tenir representació directa en l’Assemblea de Catalunya.

La presentació pública del grup va tenir lloc a Girona l’abril del 1976. El seu manifest fundacional va ser signat per trenta-cinc artistes, sobretot de la ciutat de Girona i el seu entorn. Entre els seus membres més actius, hi havia Enric Marquès, Jaume Fàbrega, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Jaume Faixó, Montserrat Guanter, Bep Marquès, Francesc Torres-Monsó, Damià Escuder, Maria Crehuet, Isidre Vicens, Guillem Terribas, Santiago Roca D. Costa, Montserrat Costa, Carles Vivó, Emili Massanas, Lluïsa Tarrús, Jordi Gispert o Joan Boladeras.

Una exposició fruit del diàleg permanent amb els exmembres de l’ADAG

L’exposició, comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles ha comptat amb la participació d’un elevat nombre de membres del col·lectiu: Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Joan Casanovas, Montserrat Costa, Maria Crehuet, Jaume Fàbrega, Jordi Gispert, Montserrat Guanter, Lluís Mateu o Guillem Terribas. Algunes de les peces exposades formen part de la col·lecció personal de membres del grup.

El discurs museològic es fonamenta en tres grans línies discursives: 1) Els precedents. Genealogies i xarxa de relacions de l’ADAG; 2) Relació d’activitats del grup, de les exposicions a les diverses intervencions públiques; i 3) Bases teòriques i fonaments ideològics de l’assemblea d’artistes.

La mostra recull la major part de la producció gràfica de l’ADAG (cartells, programes, octavetes, etc.), obra original conservada, documentació diversa produïda pel grup, revistes, fotografies, imatges en moviment, reconstrucció de peces i ambients i projeccions. Cal subratllar també l’exposició d’obres d’alguns dels artistes catalans més rellevants del moment ―com Miró, Tàpies, Viladecans, Frederic Amat, Hernàndez Pijoan, Ràfols Casamada, Jordi Benito, Francesc Abad i molts altres― que van participar en l’Homenatge a Carles Rahola.

S’han demanat obres, documents i gravacions fílmiques a institucions com el Museu d’Història de Girona, el MACBA, l’IVAM, el SGDAP, l’INSPAI, TV3, TVE, la Universitat de Barcelona o la Filmoteca de Catalunya, així com a diversos particulars. Jaume Fàbrega ha cedit una important col·lecció de cartells. Tot aquest material es veurà recollit en el catàleg de la mostra que es presentarà durant una taula rodona on participaran diversos membres de l’ADAG. Un catàleg exhaustiu que comptarà amb un estudi de Narcís Selles, un aplec dels textos que va produir el grup, l’inventari de la seva obra i la reproducció de nombrosos escrits i imatges de l’època per tal d’ajudar-nos a entendre el valor i la significança de la seva aportació.

En paral·lel el Museu d’Art ha programat un seguit d’activitats: visites guiades a l’exposició, un cicle de tres taules rodones, els mesos de juny, setembre i octubre, en col·laboració amb Bòlit Centre d’Art Contemporani, El Punt-Avui, Diari de Girona i Amics del Museu. I també una jornada organitzada per la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona i el Museu d’Art de Girona: Els encontres de la Càtedra : l’ADAG i el seu context, codirigida per Narcís Selles i Lluïsa Faxedas.

Un art reivindicatiu en plena transició

Les manifestacions socioartístiques de l’ADAG es caracteritzaven per intervenir directament damunt situacions i temes sentits com a propis per àmplies capes de la població, i que moltes vegades ja comptaven amb l’impuls de diferents grups.

La seva primera mostra es va integrar en la campanya a favor dels Drets Humans que havia endegat Justícia i Pau. O la instal·lació Salvem la Devesa, que comptava amb la col·laboració del Grup de Medi Ambient i el patrocini dels Col·legis Professionals de Girona, recollia un sentiment ciutadà generalitzat davant la degradació progressiva del paratge.

L’Homenatge a Carles Rahola, el prohom gironí d’origen cadaquesenc que va ser afusellat per Franco l’any 1939, va ser la mostra que tingué un major ressò. La revista Presència li havia dedicat un número especial i posteriorment l’ADAG, amb el suport de tota l’oposició democràtica i de nombroses entitats de Girona, va muntar l’exposició. L’Onze de Setembre de 1977, l’ADAG, a part de realitzar el cartell de convocatòria de la manifestació unitària de la Diada Nacional, va dur a terme una performança a la plaça de Catalunya, que consistia en l’elevació a l’espai de quatre grans barres vermelles i el seu desplegament posterior al llarg del llit de l’Onyar.

La seva darrera participació va ser durant la diada de Sant Jordi de 1978, en què es va inaugurar l’escultura d’homenatge a Carles Rahola a la Rambla de la Llibertat, que havia estat promoguda pel grup d’artistes, L’acte comptà amb un parlament del futur alcalde Joaquim Nadal. Posteriorment, però ja en una situació de desmembrament intern, l’ADAG féu algunes preses de posició crítiques sobre diversos temes del moment.

Post a comment