Presentem la reedició dels llibres de Santiago Rusiñol a cura de l’Avenç

rusiñol web

. La reedició, a cura de L’Avenç,  permet tornar a clàssics russinyolians, més enllà de la coneguda Auca del Senyor Esteve.

.  El català de La Manxa (1914), La Niña Gorda (1917) , En Josepet de Sant Celoni (1918) i Màximes i mals pensaments (1927) són els títols que  es presentaran dijous dia 16 de juny a les 18 h als Jardins del md’A.

 

Santiago Rusiñol, a banda de la seva faceta de pintor, és considerat un dels més grans i més populars escriptors catalans del començament del segle XX i un dels capdavanters del modernisme artístic i literari.  Durant molts anys (1907-1925) va publicar a L’Esquella de la Torratxa una columna setmanal on va vehicular la seva reflexió sobre l’art i la literatura i, en general, sobre el món modern. Més tard orientat cap al gran públic, escriu també novel·la en la que s’hi troben obres com: El català de La Manxa (1914), La `Niña Gorda’ (1917) , En Josepet de Sant Celoni  (1918) i  Màximes i mals pensaments entre d’altres títols.  De tots aquest aspectes i d’altres consideracions singulars en parlarà aquest dijous 16 de juny, Margarida Casacuberta, comissària de l’exposició Santiago Rusiñol en terres gironines que es pot veure al md’A fins al 6 de novembre d’enguany.

El català de la Manxa publicada originalment l’any 1914, i guardonada l’any següent amb el premi Fastenrath, basa el seu argument en el Quixot de Cervantes a mode de paròdia. Un obrer revolucionari català es refugia en un poble de la Manxa, on torna a posar en funcionament un vell molí i on pretén difondre la bona nova de l’emancipació social. La novel·la esdevé una aguda reflexió sobre la dificultat de regenerar Espanya des de Catalunya.

Dos anys més tard, l’any 1917,  veu la  llum La Niña Gorda  una novel·la terrible, hiperbòlica, esperpèntica on l’humor de Santiago Rusiñol abandona la bonhomia i s’acosta a l’expressionisme alemany. Una paròdia de La dama de les camèlies que prefigura la pel·lícula Freaks de Tod Browing i avança la moda actual dels cossos tatuats.

La corrupció política, tractada amb l’arma més poderosa i letal: l’humor, es posa de manifest, l’any 1917, en l’obra En Josepet de Sant Celoni. Amb el subtítol explícit de “novel·la picaresca”,  té com a protagonista un personatge que viu mil i una peripècies abans no aconsegueix d’ocupar una regidoria de l’Ajuntament de Barcelona.  Al final de la seva vida, Santiago Rusiñol  aplega en un petit volum les sentències morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Màximes i mals pensaments,  són sentències nascudes de l’escepticisme profund amb què observava la societat del seu temps, que revelen no només el peculiar sentit de l’humor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melancòlica, amarga i desencisada, de l’existència. Les quatre obres són el reflex d’un estil mordaç que  es manté com a constant  dins de tota l’obra novel·lesca russinyoliana. El lector s’aproxima a través d’elles al caràcter més irònic i crític de l’artista amb la societat que l’envoltava.

Més informació a:

www.elsllibresdelavenc.cat

Post a comment