El Palau Episcopal

palau-episcopal-de-girona

El Palau Episcopal és la seu del Museu d’Art i un dels edificis més nobles i espectaculars de Girona, per haver estat la seu de la diòcesi i la residència del bisbe i la seva cúria, a més d’exercir de presó. Aquesta és la seva història, en forma de breu cronologia:

L’any 988 hi ha la primera referència documental, quan el bisbe Gotmar compra al comte Borrell una casa que afrontava amb el palau, del qual no queden restes identificables.

A partir de l’espiscopat de Guillem de Peratallada (1161-1168) es basteix un nou palau. Després, al llarg dels segles XIV i XV, el conjunt pren la forma d’un autèntic castell o palau fortificat, i es construeixen alguns dels espais emblemàtics, que avui formen part de les oficines i les sales d’exposició permanent del Museu. D’aquest període destaquen les galeries amb arcs de mig punt, les finestres coronelles, les dues torres i el Saló del Tron.

Al segle XVI es produeixen diferents ampliacions d’aire renaixentista. La iniciativa d’alguns bisbes il·lustres fa que es sobrealcin edificis ja existents i que s’obrin nombroses finestres de gran amplada i alçada, on són representats l’heràldica dels promotors. Alhora que cada cop s’assembla més a un palau, l’interior pren un caràcter marcadament residencial.

Al segle XVII els esforços es concentren en bastir el sector que dóna a la Plaça Lledoners. Durant els setges napoleònics (1808-1809) el Palau és danyat seriosament. Després del conflicte, es restaura i s’amplia fins a la dimensió actual.

En esclatar la Guerra Civil (1936), el bisbe abandona l’edifici i es pensa en convertir-lo en un Museu del Poble. Després de la victòria dels rebels (1939), recupera la funció original de Palau Episcopal.

L’any 1973 deixa de ser la residència habitual del bisbe, ja que aquest renuncia a ocupar-lo i es trasllada a una vivenda particular de lloguer. Entre 1979 i 1991 s’efectua una primera fase d’acondicionament i remodelació i la primera instal·lació del Museu d’Art, amb el nom actual.


Sabies que…?

El Tribunal Eclesiàstic va tenir la seva seu a l’edifici. Els clergues condemnats per pecats i delictes diversos hi eren reclosos a la presó, que encara existeix. La presó era un espai acollidor en comparació amb altres presons de l’època. No es tracta d’una “masmorra” fosca i humida, quasi subterrània, sinó que estava ubicada al quart pis de la torre principal, i oferia als condemnats àmplies vistes sobre la ciutat. També hi consta l’existència d’una llar de foc per a escalf dels reclusos.

Es conserven algunes de les incripcions que els religiosos castigats van escriure sobre les parets de la presó. Una d’elles, sense data, explica que “no por el quoniam estuvi aquí / aunque muje fue causa tal / sí solo por accidente fatal / sí porqué 91 días viví ahí” (hi fou pres 91 dies a causa de relacions amb una dona).

Des d’època medieval els reis solien allotjar-se en les seves estances durant les visites a la ciutat. Del segle XIV són conegudes les visites de Pere el Cerimoniós, que manà construir un pont de fusta que comuniqués la seva estança al Palau amb el Verger. Al XV es coneixen detalls de les vingudes del rei Ferran el Catòlic. Ja al segle XVI es va col.locar l’escut de Carles V al Saló del Tron, en record de la seva estada.

 

Viquipèdia