Antic Hospital de Santa Caterina

antic-hospital-de-santa-caterina

Els orígens de l’edifici conservat, del segle XVII, cal cercar-los a inicis del segle XIII, quan per iniciativa popular es fundà l’hospital de pobres més important de la ciutat, prop de l’actual, però més allunyat del centre de Girona. Adossada a l’hospital es bastí la capella de Santa Caterina, que des de ben antic romangué associada a l’anomenat fins llavors “hospital Nou”, i li donà nom. Les nombroses donacions propiciaren l’ampliació i embelliment del conjunt al llarg dels segles XIV i XV. El 1571 va ser nomenat hospital reial per Felip II.

El 1654 es decidí la demolició de l’hospital primigeni i es traslladà a un emplaçament més gran. El 1666 es col·locà la primera pedra del nou edifici, que amb el temps esdevindria l’actual. El nou complex comptava amb espais més grans i variats, i amb una farmàcia de nova planta. El 1765 s’hi construí la casa de la Misericòrdia i el 1785 s’hi annexà la Casa de Convalescència.

La farmàcia està considerada un dels conjunts més notables del s. XVII i XVIII, juntament amb la farmàcia de Llívia. A diferència d’aquesta, que donava servei a tota la població, la de Santa Caterina era una farmàcia hospitalària. Es troba ubicada a la planta baixa de l’edifici, amb accés directe des del pati interior. L’estança, rectangular, està coberta per una volta d’aresta decorada amb pintures al·legòriques del s. XIX que a seu torn cobreixen unes altres pintures murals anteriors, d’època barroca.

Del mobiliari conservat destaca un cordialer (un tipus d’armari) encastat en el conjunt de prestatgeries, on es guardaven els medicaments més preuats. La farmàcia guarda una col·lecció de més de 300 pots de ceràmica blanca vitrificada (sobretot datats entre els segles XVII i XVIII), a més de diversos morters, flascons de vidre bufat i recipients de fusta, entre d’altres. Destaca també la biblioteca, que aplega nombrosos tractats relacionats amb la medicina des de l’època medieval fins mitjans segle XX.

 

Viquipèdia